Pic Alt de Comapedrosa (2946)

Per sobre l'Estany Negre, camí del cim

De nou al Comapedrosa. Aquesta vegada, la primera sense esquís i amb la Rosa. Aquí l'última, quan vaig baixar per la pala del Ruf.

Sortim des d'Arinsal cap a les 10. Al cap d'una curta estona de pista seguim la indicació cap al refugi de Comapedrosa.

En el primer dels ponts del camí d'accés al refugi

Hi arribem cap a migdia

Al refugi de Comapedrosa

Descansem uns minuts i reprenem el recorregut que primer remunta la vall i després gira cap a la dreta per passar prop de l'Estany Negre i enfilar-se per la carena.

Remuntant la vall de Coma, on hi ha el refugi

Sobre l'Estany Negre, amb el Pic de Baiau al fons a la dreta

Tot i algun tram rocós, el camí molt ben assenyalat, no presenta dificultats.

Darrera pujada

Arribem al cim cap a les 15 h. Estan molt bé les noves fotografies panoràmiques i els panells explicatius que el Comú de la Massana hi ha posat.

Al pic Alt de Comapedrosa (2946), la Rosa, aplicada, escrivint al nou llibre de piades

Tothom que ens hem trobat baixa cap a l'Estany Negre i de nou cap al refugi. Nosaltres volem fer un itinerari més complet i descendim cap a la Collada del Forat de Malhiverns per un camí ja més desdibuixat.

Baixant cap a la Collada del Forat de Malhiverns

Des de la Collada, el pic de Roca Entravessada, objecte d'una recent excursió

De la collada cap al Forat de Malhiverns el camí és dificultós pel pedregam i el fort pendent.

Baixant cap al Forat de Malhiverns

Ja a la vall, no deixarem els blocs fins a sobre el refugi del Pla de l'Estany

Baixant cap al Pla de l'Estany

Arribats al refugi del Pla de l'Estany, agafem aigua i amb una horeta més arribem a Arinsal.

Hem seguit el track de l'Agustí Peña, excepte la pujada al Pic de Baiau, que podeu trobar aquí.

Pics de Besalí (2639) i de la Font Blanca (2906)

Al pic de Besalí amb l'imponent pic de la Font Blanca a la dreta

Nova excursió, molt interessant, per Andorra i per un dels seus 2900, el Pic de la Font Blanca. És un cim que he fet varies vegades, totes elles amb esquís (l'última, aquesta del 2012). Mai no l'havia fet a l'estiu i mai combinant-lo amb el seu germà petit, el Pic de Besalí. Tampoc no havia fet mai aquest itinerari circular que, de baixada, passa per la vall de Rialb.

Com en les darreres excursions andorranes m'he basat en propostes de la Guia d'Andorra d'en Manel Figuera, tot i que, aquesta vegada, he combinat dos dels itineraris de la guia i he fet alguna variant.

Surto a 2/4 d'onze de l'aparcament de Sorteny. Primer en direcció NO per després girar cap a O fins arribar al refugi de Besalí, que no coneixia. D'aquest punt pujo per pendents herbosos, per ruta força directa, fins al Pic de Besalí.

Els prats on hi ha el refugi de Besalí van quedant a sota mentre pujo, rostos amunt, cap al pic

Al cim, breu aturada per les fotos.

Panoràmica des del pic de Besalí amb el pic de la Font Blanca a l'esquerra i la vall per on baixaré cap a la vall de Rialb

Segueixo, ara baixant, cap a la Portella de Rialb i d'allà pujada per la carena i la cresta fins al cim de la Font Blanca.

El tram més entretingut de la cresta, ja passat

Gran vista des del cim.

Des del Pic de la Font Blanca (2906), al centre dreta el pic de Besalí i al fons el pic de l'Estanyó i, al centre, els pics de Casamanya

Al peu de la cara N del cim, l'Étang du Rouch i la vall i l'embassament de Gnioure

A la dreta, en primer terme, el pic de Tristaina i, al seu darrera, la Pica d'Estats i, al centre, Aneto i Maladetes

Dino dalt del cim gaudint de la panoràmica. Finalment, baixo pel camí fins a la Portella de Rialb i d'allà, cap a l'E, fins a la vall de Rialb.

Baixant cap a la vall principal de Rialb

Passo pel costat del refugi de Rialb on hi vam dormir, força colgat de neu, en una llunyana, en el temps, excursió d'inicis dels 90, camí del pic de Thoumasset.

Flors d'estiu prop del refugi de Rialb

Finalment, arribo a l'aparcament, sis horetes després d'haver-ne sortit, satisfet d'aquesta molt recomanable excursió.

Aquí hi trobareu el track:

Pics de Tristaina (2876), de l'Estany Forcat (2859) i de Cabanyó (2729)

El pic de Tristaina sobre l'estany de Més Amunt, des de la Punta de Peiragulls

Avui he tornat a fer una bona excursió extreta de la Guia d'Andorra d'en Manel Figuera. Es tracta de l'itinerari 22 que surt de l'estació d'Arcalís, puja al pic de Tristaina i segueix tota la cresta del Circ passant pel pic de l'Estany Forcat i seguint fins al pic de Cabanyó, ja passat el telecadira de Creussans. Ha estat una gran combinació de vistes i grimpada.

Surto a les onze tocades de l'aparcament superior de l'estació d'Arcalís, al costat del telecadira de Creussans. Segueixo el transitat camí cap als estanys de Tristaina i, ja molt més minoritari, el sender que s'enfila fins al cim. Hi arribo en cosa d'una hora mitja. Vistes espectaculars.

L'aparcament i dos dels estanys de Tristaina des del pic de Tristaina (2876)

El pic de l'Estany Forcat i la Pica d'Estats, al fons, des del pic de Tristaina

Ara comença la part més entretinguda: la cresta fins al pic de l'Estany Forcat. En la baixada fins al punt més baix de la cresta (2669) només hi ha un pas una mica delicat, la resta és força fàcil. La grimpada fins al primer pic Petit de l'Estany Forcat i fins al pic de l'Estany Forcat també és senzilla.

La cresta de Tristaina fins al pic Petit de l'Estany Forcat

Des del pic de l'Estany Forcat la vista de la Pica d'Estats, el Montcalm i la canal de Riufred que baixa d'entre tots dos és esplèndida. Recordo quan la vam baixar esquiant amb l'Oriol Roselló ja fa un quant temps.

Pica d'Estats, Montcalm i l'esplèndida diagonal de la canal de Riufred que es precipita sobre l'embassament de Solcen

Retorno al pic Petit i segueixo crestejant cap a l'estació superior del telecadira de Creussans. Pel camí m'aturo a dinar i a gaudir de les vistes.

Pic de l'Estany Forcat, a l'extrem dret, i Tristaina, a l'esquerra, camí de la Punta de Peiragulls

Des de la punta de Punta de Peiragulls (2698), poc abans de l'estació del telecadira, veig el darrer objectiu d'avui: el pic de Cabanyó.

La carena fins al pic de Cabanyó, al centre dreta de la imatge

Passo pel port i el pic de Creussans. Una grimpada i arribo a l'ultim cim.

Gran vista sobre el vessant francès de la carena del Cataperdís al Medacorba. Aquest darrer, pujat en l'última excursió i el primer, en la volta a Andorra amb esquís.

Panorama d'un sector de la carena fronterera d'Andorra amb França (vessant francès). Des del pic de Cataperdís als pis de Racofred i Medacorba.

El recorregut d'avui vist des del pic de Cabanyó (2729): a la dreta el pic de Tristaina, a l'esquerra el pic de l'Estany Forcati tota la carena fins al lloc de la foto. Al centre dreta, l'estany de Creussans per on baixaré.

Desfaig grimpada i camí fins a sota el pic de Creussans per descendir seguint el camí fins a prop de l'estany de Creussans i d'allà per pista fins a l'aparcament. Hi arribo poc menys de set hores després d'haver sortit.

He seguit la descripció de la guia i aquest track fins al pic de Cabanyó.

Pics de Roca Entravessada (2928), Medacorba (2905) i Racofred (2837)

Roca Entrevessada, collada dels Estanys Forcats i Pic de Medacorba des del Pic de Racofred

Feia temps que em mirava aquesta excursió (itinerari 21) de la Guia Alpina d'Andorra d'en Manel Figuera. És un recorregut de categoria (l'autor el qualifica d'extraordinari) que passa per dos dels set cims de més de 2900 m d'Andorra. Justament, els dos que em mancaven de la llista:

1r Pic Alt de Comapedrosa, 2946

2n Roca Entravessada, 2928

3r Pic de la Portelleta o Tossa Plana de Lles, 2916

4t Pic de l'Estanyó, 2915

5è Pic de la Serrera, 2913

6è Pic de la Font Blanca, 2906

7è Pic de Medacorba, 2905

Les alçàries ballen d'uns mapes a uns altres, de manera que els llocs 3r a 7è són discutibles.

Aquests cinc que ja havia fet, els havia pujat vàries vegades, la majoria amb esquís. Però la Roca Entravessada i el Pic de Medacorba seguien pendents. Són a prop l'un de l'altre, així que la combinació és perfecta.

Surto d'Arinsal (1557) a 2/4 d'onze. El dia és magnífic. Pujo fins al refugi del Pla de l'Estany.

El Pla de l'Estany i el refugi

A partir d'allà, segueixo un tram del GR 11 fins a la cabana d'Estanys Forcats, a tocar del primer dels llacs. M'enfilo a la carena de l'esquerra que ja aniré seguint fins a la Roca Entravessada. El recorregut no és difícil però hi ha algun passet que requereix atenció.

El Comapedrosa des de la Roca Entravessada (2928)

Gran vista des del cim. Es distingeix perfectament el refugi de l'estany de Baiau.

Els Estanys de Baiau des de la Roca Entravessada

El Pic de Medacorba, en primer terme,  i la Pica d'Estats al fons

El descens fins a la collada d'Estanys Forcats (2743) és entretingut però no especialment dificultós. Cal atenció a les fites i a les roques inestables, molt freqüents en aquest terreny esquistós. Un petit gendarme, per sortir de la tercera bretxa, exigeix un pas de 2n grau.

El Pic de Racofred sobre els Estanys Forcats, en el descens cap a la collada des de la Roca Entravessada

La pujada al Pic de Medacorba també és entretinguda, alternant pendents herbosos amb alguna grimpada. Alguna fita ens orienta pel millor camí. Arribo al cim, que cau vertiginós sobre la vall de Solcen. El pic és el vèrtex fronterer d'Andorra, el Pallars i l'Arièja.

Pica d'Estats, Montcalm i la vall de Solcen des del Pic de Medacorba (2905)

Dino dalt d'aquesta talaia impressionant i segueixo la cresta fins al Pic de Racofred. Hi ha alguna punta i alguns passos on cal fer atenció, arribo al coll Oest de Racofred i un tram de cresta més fins al Pic de Racofred.

Estanys de Baiau, pic dels Lavans i pic de Medacorba anant cap al coll de Racofred

Selfie des del coll de Racofred amb el pic al darrera

Gran vista també sobre la vall de Solcen.

Collada d'Estanys Forcats i la cresta del Pic de Medacorba des del Pic de Racofred (2837)

Del pic de Racofred torno enrere cap al coll però a mitja cresta ja vaig baixant cap al vessant dels Estanys Forcats per anar a buscar el més alt de tots i d'allà acostar-me cap a la Collada d'Estanys Forcats i seguir el GR 11 cap avall. Ja diu la guia que és un dels racons més freds i salvatges d'Andorra i, efectivament, em toca fer un parell de descensos per neu fins arribar a l'estany del mig.

Cresta del Medacorba i pic de Racofred sobre l'estany més alt

Passades les congestes, la baixada és llargueta però sense dificultat, seguint l'itinerari de pujada, fins a Arinsal. Són gairebé les set i, per tant, unes vuit hores i vint minuts d'excursió molt i molt recomanable per a persones amb experiència prèvia en alta muntanya.

He seguit la descripció de la guia i també un bon tros del track que expliquen aquí en Ramon Godayol i en Jaume Franquesa.

Pic d'Escobes (2781)

Visió del Pic d'Escobes des de prop del Refugi de Juclar

Fins aquesta excursió encara no havia visitat la regió dels Estanys de Juclar a Andorra. Havia estat fa anys dalt del proper Pic de Rulhe, dins ja de França, i també havia passat molt a prop del refugi de Juclar quan vaig fer el GRP d'Andorra. Una bona manera de conèixer l'indret ha estat l'ascensió al Pic d'Escobes, un gran cim andorrà.

He seguit l'itinerari normal que surt del Pont de la Baladosa, a la vall d'Incles, passa pel refugi de Juclar, ascendeix al coll d'Alba i d'allà al cim. És l'itinerari 16 del la Guia d'Andorra d'en Manel Figuera. A la sortida el cel estava força tapat i no ha estat fins ben passat el refugi que ha semblat que s'obria alguna clariana.

El refugi de Juclar mirant avall un cop passat

Mentre travesso el braç de terra entre els dos estanys de Juclar no deixo de mirar el cel esperant veure l'agulla característica del pic d'Escobes.

L'agulla del Pic d'Escobes apareix entre les boires

Passo pel costat del coll de Juclar, pel qual passaria a França i al seu estany de Juclar, i segueixo pujant cap al coll d'Alba. A partir d'aquí, el pendent és fort i en algun moment m'ajudo de les mans. Arribo al collet al costat del Pic de Noé i des d'on es veu l'agulla del Pic d'Escobes ben a prop.

L'aresta que porta cap a l'agulla característica del Pic d'Escobes

Pujo al proper Pic de Noé i refaig el camí fins a l'aresta. L'agulla final es pot pujar per un camí afitat que l'envolta per l'esquerra, que és l'itinerari que segueixo, o per un altre més directe que suposa una mica més de grimpada, que serà pel qual descendiré.

Selfie des del cim. A l'esquerra els Estanys de Juclar (Andorra) i a la dreta l'Estany de Juclar (França)

Des del Pic d'Escobes (2781), els Estanys de Juclar i la vall d'Incles

Retorno pel mateix itinerari i m'aturo a dinar al refugi. Arribo al Pont de la Baladosa amb força sol.

Cavalls al Pont de la Baladosa, punt de sortida i arribada de l'excursió

He trigat unes 6 h i mitja, incloent parada per dinar a una de les taules del refugi. Aquest és l'itinerari que he seguit:

Pic de Casamanya (2743)

Dalt del Casamanya, plens d'esperit andorrà

Després de força dies de mal temps, s'obre un matí de diumenge que sembla voler donar una treva. Amb la Rosa pugem amb el cotxe per Canillo fins a prop del coll d'Ordino on l'aparquem a l'inici de la vall.

Des de l'inici de l'excursió es veu el cim, a l'esquerra

Remuntem un tros amb tendència cap a l'esquerra per anar a buscar la carena. Mitja Andorra ha pensat avui en pujar al Casamanya i hi ha força trànsit. Potser perquè el següent cap de setmana hi ha la cursa del Casamanya Extrem.

La gran fita del cim a la vista

Arribem el cim, ja amb força vent i fred.

Vista cap al sud des del Casamanya amb la vall per on baixarem

Fotos i cap al coll.

Arribats al coll, baixarem per la vall de la dreta

Descendim per la vall, per on no ens trobem ningú, fins a l'aparcament. A dinar cap a casa abans no es posi a ploure!