dilluns, 12 de novembre del 2012

Castellnou de Carcolze - Refugi de Coll de Midós

Al Refugi de Coll de Midós (2004)
Ahir diumenge em vaig afegir a la trentena de persones que vam anar a la sortida guiada de la UEU. La idea era anar de Castellnou de Carcolze fins al Roc Beneïdor, però en arribar al pla de Sorri, on la pista que uneix Castellnou amb Bescaran iniciaria el descens cap a Bescaran, es va posar a ploure més decididament i es va decidir tornar.

Només coneixia Castellnou d'haver-hi passat amb el cotxe el 2007 en fer la pista des de Bescanó i era un d'aquells indrets a la llista de pendents. Així que, després de l'excursió frustrada d'ahir, i veient la previsió de bon temps per avui, ahir al vespre em vaig dedicar a preparar una sortida "lleugera", de sabatilles i trotant, per conèixer alguna cosa més enllà de la pista que ja havia vist.

L'itinerari que vaig preparar per al GPS i que he seguit surt de Castellnou de Carcolze (1380) i puja fins al Refugi de Coll de Midós (2004) tot fent una mica de volta per passar per Coll Jovell. La baixada és més directa i va fins al pla de Sorri on segueix la pista que ve de Bescaran per retornar a Castellnou.

Surto a 1/4 de deu de l'aparcament situat a la part alta de Castellnou. La pista que segueixo es va enfilant suaument.

Colors de tardor per sobre de Castellnou de Carcolze
En el punt on giro cap al nord per enfilar cap al refugi veig el pla de Sorri.

Vista sobre els prats del pla de Sorri per on passaré de retorn a Castellnou
Vaig seguint rastres de camí, que sovint em trobo coberts per una mica de neu, fins a trobar la pista de Coll Jovell que segueixo en direcció a Bescaran, a l'oest, passant prop del dolmen de Coll de Jovell (que no he vist). Giro després al nord-est per acabar de pujar fins al refugi. Hi arribo una hora i mitja després d'haver sortit de Castellnou.

Cartell sobre la panoràmica des del Refugi de Coll de Midós (2004)

El refugi té una part lliure, a la planta baixa, sense lliteres i amb llar de foc, prou neta a dia d'avui. Del refugi segueixo en direcció sud fins arribar als prats del pla de Sorri on seguiré la pista fins a Castellnou.

Arribant a Castellnou per la pista de Bescaran

El mirador del castell de Castellnou de Carcolze
He estat cosa d'una hora de baixada. Així que es poden comptar unes dues hores i mitja efectives d'excursió (lleugera). Han estat poc més de 14 km i 850 m de desnivell.

Aquest és el track seguit que us podeu descarregar:

dijous, 1 de novembre del 2012

El Cap de Boumort des de Taús

Al Cap de Boumort (2077) (foto Salvi Fargas)
Ja feia temps que tenia la idea de fer alguna excursió per la zona alta dels municipis de Les Valls d'Aguilar i de Cabó i quan l'amic Salvi Fargas em va dir que li faria gràcia fer una excursió per descobrir-ne quelcom, ràpidament li vaig agafar la paraula.

Al Wikiloc vaig trobar un parell de tracks que anaven perfecte per muntar una bona excursió. Un, d'en santicamins, és un itinerari circular que surt de Taús, puja al Roc dels Quatre Alcaldes i retorna a Taús per La Cabanera. L'altre, d'en xaviseu, segueix La Cabanera des de Taús, arriba al Cap de Boumort tot passant pel Roc dels Quatre Alcaldes i Prat Montaner i retorna a Taús, baixant del Cap de Boumort per una canal i flanquejant per arribar a Prat Montaner.

Fent una feineta de tallar i enganxar vaig muntar l'itinerari per al GPS. Pujaríem al Roc dels Quatre Alcaldes seguint el track d'en santicamins i, a partir d'aquest punt, seguiríem el track d'en xaviseu, tant per arribar al Cap de Boumort com per tornar per la Cabanera cap a Taús.

Així és que aquest 1r de novembre ens hem trobat a Noves en Salvi i jo i ja amb un solt cotxe hem fet els (llarguets) 26 km fins a Taús. Mai no hi havíem estat i ens ha impressionat la dimensió del paisatge.

Cap a 3/4 de deu ens hem posat en marxa. El camí que hem anat seguint fins al Roc dels Quatre Alcaldes va enllaçant pistes i senders pel bosc i en algun moment es faria difícil de trobar si no fos perquè portem el track GPS a la vista. Arribem a la carena i gaudim de la magnífica vista sobre la vall de Cabó.

En Salvi Fargas, a la capçalera de la vall de Cabó i amb el Cadí al fons
Arribem al Roc dels Quatre Alcaldes (1893) i seguim cap al coll de Prat Montaner. Posteriorment, flanquejant pel vessant est, ens dirigim cap al sud per girar finalment en direcció oest i arribar al Cap de Boumort (2077). Als darrers metres de desnivell ja trobem una bona enfarinada de neu.

Per tornar, descendim una canal d'un pendent considerable orientada al nord. En xaviseu comenta al Wikiloc que aquesta canal porta al Forat del Gel. La neu que ens hi trobem, però, i el nostre calçat lleuger ens proporcionen una estoneta d'entreteniment i de concentració.  Un cop baixats uns cent metres de desnivell, flanquegem, també amb neu, fins a retrobar el coll de Prat Montaner. Seguim la Cabanera, antic camí ramader fins a Taús on arribem cap a 3/4 de cinc. Han estat, doncs, gairebé set hores.

Una excursió, doncs, força recomanable per descobrir aquests paratges de l'Alt Urgell. Descobreixo, posteriorment, que el nostre itinerari d'anada coincideix força amb el número 10 de la guia : La Serra del Boumort i muntanyes veïnes: Guia excursionista escrita per Manuel Cortès.