diumenge, 12 de setembre del 2010

L'Aiguaneix d'Alinyà


Mirant cap a l'Alzina d'Alinyà des del Camí Ral

Recentment, l'Editorial Alpina ha tret un nou mapa, anomenat Muntanya d'Alinyà que abasta una zona molt interessant del Prepirineu, al sud de l'Alt Urgell. És aquí on Caixa Catalunya té la propietat de la finca privada més gran de Catalunya (5350 ha) i hi ha dedicat recursos per a la seva conservació com espai natural. També s'han adobat camins i s'ha establert un seguit d'itineraris de descoberta.

Tot plegat, ha estat per a mi una descoberta. Així que aquests darrers dies he descarregat la descripció dels 14 els itineraris que s'han creat (cal anar aquí i al menú de l'esquerra demanar "Medi Ambient"/"Espais en propietat" i fer clic a "Muntanya d'Alinyà en el mapa que apareix) i n'he buscat un que em servís d'excursió per avui.

Així que ens hem plantat a Alinyà amb el cotxe (mitja horeta des de La Seu) i des d'allà mateix hem seguit l'itinerari 2, amb sortida i arribada al mateix punt i que en cosa de dues hores i quart ens ha portat a veure la font més important de la zona, l'Aiguaneix, a seguir un tram del Camí Ral i a baixar pel camí de l'Estret.



Mirant cap a la vall del Segre i Boumort, des del Camí Ral



Una bonica excursió matinal que espero serà la primera d'unes quantes per la zona.

El track GPS de l'itinerari, tal i com el vam fer nosaltres, el podeu descarregar d'aquí.

dimecres, 25 d’agost del 2010

Camí dels Bons Homes i Sentier Cathare (de Porté a Foix)


El castell de Montsegur, de camí a Montferrier

Aquest estiu volia fer una caminada de varis dies i em va semblar que el Camí dels Bons Homes (CdBH) (GR 107) reunia les condicions que buscava:

- unes quantes etapes, força ben definides, per tenir l'experiència de viatjar a peu;

- sender en mitja muntanya;

- albergs "tout confort", amb possibilitat de mitja pensió.

Pels dies que hi volíem esmerçar, vam optar pel tram de Porté-Puymorens fins a Foix; és a dir, la part francesa del GR107 (que s'acabaria a Montsegur) ampliada fins a la capital del departament de l'Ariège amb un tram del Sentier Cathare (de Montsegur a Foix).

Teníem la referència, les explicacions i la guia d'en Roldan Riera, que a la primavera de fa uns anys va fer tot el camí, de Queralt a Foix en vuit etapes. Nosaltres ens ho prendríem amb una mica més de calma i, pel que fa al GR107, faríem les etapes més o menys com es defineixen habitualment en la guia. El tram del Sentier Cathare (de Montségur a Foix) no estava tant clar: la guia no en deia res, la web del CdBH tampoc no ho definia massa exactament (tot i que sí proposava dos possibles allotjaments) i l'amic Roldan s'ho havia pelat en una etapa. Finalment vam fer això:

Jornada 1a (18 d'agost): Porté-Puymorens a Mérens-les-Vals;

Jornada 2a (19 d'agost): Mérens-les-Vals a Ignaux (prop de Sorgeat, per on passa el camí);

Jornada 3a (20 d'agost): Ignaux a Comus;

Jornada 4a (21 d'agost): Comus a Montferrier (passat Montsegur);

Jornada 5a (22 d'agost): Montferrier a Roquefixade;

Jornada 6a (23 d'agost): Roquefixade a Foix.

Amb aquestes etapes surten de 18 a 23 km per jornada. Si haguéssim de repetir la travessa, potser canviaríem les etapes 4a i 5a, deixant-les més homogènies així: Comus a Montsegur i Montsegur a Roquefixade (tot i que llavors ens haguéssim perdut la Gîte de Montferrier, que va estar molt bé).

A través del fòrum de la web del camí, vaig trobar un enllaç on descarregar un track per al GPS que cobreix gairebé tot el tram francès (fins a Foix). Només hi ha un buit entre Montsegur i Montferrier, però en general va anar força bé. De tota manera, amb la quantitat de personal que ha fet la travessa i les webs que en fan referència, em va estranyar no trobar més oferta de tracks per descarregar (p.e., al wikiloc només hi vaig saber trobar el tram de Bellver a Porta, en la modalitat a peu). Prometo que si fem el tram de Berga a Porté, hi penjaré el track!

Jornada 1a (18 d'agost): Porté-Puymorens a Mérens-les-Vals


Vam arribar a Porté-Puymorens i després de deixar el cotxe al poble, vam sortir cap a les 10 del matí. Ens va costar sortir perquè el track que jo tenia al GPS venia de Porta i no passava pel poble de Porté i això ens va enredar una mica. Finalment, vam trobar els senyals del GR107 que travessen la mateixa població i cap amunt.

L'etapa comporta una pujada no massa llarga fins un xic més amunt del coll de Puymorens (1915) i un llarg descens fins a Mérens. No ens vam enredar a pujar al refugi de Bésines, que és una variant que es pot prendre poc abans d'arribar a l'Hospitalet-près-l'Andorre.


Iniciant la baixada cap a l'Ariège, la carretera que puja cap al Pas de la Casa al fons

De l'Hospitalet a Mérens el camí segueix per la vora esquerra de l'Arieja, en bona part pel bosc. Finalment vam arribar a la chambre d'hôtes du Nabre, a tocar de l'església romànica situada a la part alta del poble de Mérens, seguint el CdBH.


L'església romànica de Mérens-les-Vals



Jornada 2a (19 d'agost): Mérens-les-Vals a Ignaux

Sortim de Mérens (1070) i una pujada força mantinguda ens porta a creuar el Sarrat de Larguis (1750) i, posteriorment, el Coll de Joux (1701).




La vall de l'Arieja ens queda als peus


Una animadora, al Col de Joux

Davallem per una pista, fent ziga-zagues, fins al poble Orgeix (823) en la vall d'Orlu. A l'inici de la baixada ens cauen quatre gotes que s'aturen tant bon punt traiem el plàstic per protegir la motxilla. Serà tot el mal temps de la travessa.

D'Orgeix a Ascou ens sorprèn una forta pujada, que en aquests moments avançats de la jornada no ens fa massa gràcia. Finalment, arribem a Sorgeat i d'allà ens apartem uns 700 m del CdBH per arribar a Ignaux i a la nostra chambre d'hôtes d'avui.

Jornada 3a (20 d'agost): Ignaux a Comus

Sortim d'Ignaux, contents de les atencions de la Cathy i en Didier, els propietaris de Le Sivarol, on ens hem allotjat. Una llarga pujada ens porta a les alçades del Coll de Chioula (1600).

Ens aturem a beure i menjar alguna coseta al Refugi de Chioula, on el passat 2 de juliol havia dormit durant la GTAP en BTT amb l'amic Salvi Fargas.

Un tram més, amb una curta pujada, ens porta al Coll de Balagués (1669) i d'allà un camí ple de nabius a banda i banda ens porta a davallar per l'altre vessant, cap a Montaillou (1300). El camí és diferent de la pista que vam seguir amb la BTT amb en Salvi el 3 de juliol. Sabent com li agraden les trialeres, segur que li hagués agradat més aquest camí del GR107.


Els boscos camí de Montaillou


Arribant a Montaillou

Un darrer tram del CdBH ens portarà amb alguna ondulació fins a Comus, passant abans per Prades. A Comus ens allotgem a Le Silence du Midi on disposem d'una caseta força gran.

Jornada 4a (21 d'agost): Comus a Montferrier

Poc després de sortir de Comus (1166) ja entrem a les Gorges de la Frau, un tram força interessant de baixada, fins la seva sortida (704).


Després ve una forta pujada i una lleugera baixada fins al poble de Montsegur (920) on,  després de beure i menjar una mica, es reprèn la pujada fins al Pla dels Cremats (1026), al peu del turó del castell.


Arribant a Montsegur, el poble i, a sobre, el turó amb el castell


Al Pla dels Cremats, fi del CdBH

A partir d'aquí, i durant les posteriors etapes, vam seguir el Sentier Cathare (SC), marcat també com un GR. També deixem aquí l'itinerari de la GTAP en BTT que hem anat trobant des de Chioula.

El camí fins a Montferrier es per bosc i en baixada, així que es fa força agradable. La sorpresa va ser que la gîte de Le Paquetayre, on havíem reservat per aquella nit, és als afores del poble, uns 2 km més amunt. L'acollida i l'estada va ser, però, molt agradable i la Michelle ens va cuidar força bé.

Jornada 5a (22 d'agost): Montferrier a Roquefixade


Esmorzant a Le Paquetayre (Montferrier)

Pujades i baixades de Montferrier fins a Roquefixade que, tot i fer una etapa més curta que les precedents, va resultar força fatigosa per la forta calor.


El poble de Montferrier


De camí a Roquefixade, s'albira el turó del seu castell


El castell, des del poble de Roquefixade

A la tarda, després de descansar a la gîte, passegem pel poble (750).


El turó de Montsegur des de Roquefixade



Jornada 6a (23 d'agost): Roquefixade a Foix

Darrera etapa de la nostra travessa que transcorre pel SC. Baixada suau fins a Leychert i pujada, mantinguda, fins arribar al coll de Touron (851). Després baixada forta fins a Foix (370).


Leychert i, al fons, el turó del castell de Roquefixade

Comencem amb boira (menys calor!), però al llarg del matí va sortint el sol i arribem a la capital del departament de l'Ariège amb força sol.


La vall de l'Arieja, al nord de Foix, des de les alçàries del camí

A la tarda passegem per la ciutat, que ja coneixíem d'una estada anterior a l'agost del 2006.


El castell de Foix, la nuit

Dormim a l'alberg Léo Lagrange, força bé, i l'endemà vam agafar el tren fins a Porté-Puymorens on vam retrobar-nos amb el cotxe i cap a casa.

Una gran travessa, que ens ha deixat boniques imatges d'aquest vessant del Pirineu i records agradables de les xerrades a les gîtes.

dimecres, 7 de juliol del 2010

La Grande Traversée Ariège-Pyrénées à VTT (GTAP)


En un moment del tros número 9 de la GTAP

Després de la magnífica experiència de la GTMC de l'any passat, per a aquest juliol tenia en cartera una altra travessa amb el mateix format. L'editorial Chamina, de Clermont-Ferrand, té una col·leció de guies per a BTT de les quals quatre són qualificades de Grande Traversée i aquest any vaig proposar als companys habituals la Grande Traversée Ariège-Pyrénées.

L'itinerari surt d'Ax-les-Thermes i acaba a Lacave, prop de la vila de Saint-Girons. La proposta completa és de 225 km que la guia estructura en 12 trossos. Després d'estudiar el tema i les possibilitats d'allotjament, vaig fer una distribució de trossos en quatre jornades més una d'inicial per situar-nos en ruta. Enguany, com a novetat, portaria el GPS amb els tracks de la travessa completa que m'havia baixat.

L'amic Salvi Fargas es va apuntar finalment a l'aventureta i el 2 de juliol vam sortir cap a Ax-les-Thermes, a l'Ariège.

Jornada 0, 2 de juliol. Ax-les-Thermes a Refuge du Chioula (18 km).

Dia de viatge fins a Lacave, on hi deixem un cotxe (el meu), i retorn fins a Ax-les-Thermes, uns 100 km, on hi deixem l'altre (el d'en Salvi).


En Salvi Fargas a la plaça d'Ax-les-Thermes amb les bicis a punt de caramel


Sortim d'Ax i, inicialment per forta pujada per senders i acabant amb pista més suau, arribem al Refuge de Chioula (tros 1, 18 km i 1061 m de desnivell).


Camí de Chioula, al fons la Dent d'Orlu


Que dura és la vida del VTTiste!

Jornada 1, 3 de juliol. Refuge du Chioula a Chalabre (60 km).

Jornada força variada i amb sorpresa. Sortim de Chioula i als pocs km fem una petita marrada en no encertar bé el camí (comencem a baixar i encara havíem de pujar un tros), però aviat el GPS ens fa veure l'error. Arribem al Coll de Balagués i iniciem el descens a Montaillou per una pista plaent sense dificultat.


En Salvi Fargas al Coll de Balagués

De Montaillou a Comus el terreny és variat, sovint per camins que s'han fet segant els prats.


Pels prats entre Prades i Comus

A partir de Comus entrem a les gorges de la Frau; les recorrem en sentit descendent però per un camí molt pedregós i, en algun tram, força pendent.


A punt d'entrar al camí de les Gorges de la Frau

Al bell mig de les gorges, en Salvi se n'adona que la roda de darrera de la seva bici està descentrada. Ens la mirem i veiem que la cosa té mala pinta: una de les barres que van del quadre a l'eix està com partida (dos trams que haurien d'estar encaixats s'han separat). En fi, que va fent com pot, amb la roda fregant l'altra banda del quadre i esmentant tot l'arbre genealògic de l'enginyer "listillo" que la va parir (a la bici).

Per acabar-ho d'adobar, la pujada des de la sortida de les gorges fins a Montsegur té trams molt drets i amb fang. Com ens anunciava la guia, ens toca empènyer la bici a base de bé. Arribem a Montsegur entre la boira i força emprenyats. Aquí se li ha acabat la travessa al Salvi. Per sort, el seu cotxe és a Ax-les-thermes i ho arregla compartint un taxi amb dos catalans que acabaven aquí el seu Camí dels Bons Homes.

Segueixo, a partir d'aquí en solitari, pujant cap al Pla dels Cremats, sota el castell de Montsegur. Ja de baixada, uns camins entretinguts em porten fins a Lavelanet.


Una curiosa finestra a Lavelanet

A partir d'aquí, i durant gairebé 40 km, la GTAP segueix això que ara anomenen una via verda; és a dir, el traçat d'una antiga via fèrria convenientment arreglat per fer-lo ciclable amb BTT. Avui, però, no la faria tota i em quedaré a Chalabre, com ja havia previst. En total, els trossos 2, 3 i 4 de la guia (60 km i 1389 m de desnivell).

Jornada 2, 4 de juliol. Chalabre a Pamiers (57 km).

Jornada força més tranquil·la i relaxada que l'anterior. Ja va anar bé perquè aquesta nit passada de dissabte va ser festa major a Chalabre i a pocs metres de la finestra de l'hotel tenia instal·lada una disco mòbil que em va estar "donant la nit " fins a les quatre de la matinada. Espero que els veïns de Chalabre hagin gaudit força de la festa.

De Chalabre a Mirepoix, el tros 5, segueixo la via verda.


Via verda, entre Chalabre i Mirepoix.

A partir de Mirepoix, la GTAP segueix el Chemin de Saint-Jacques-de-Compostelle, el GR 78, que ja suposa un relleu molt més accidentat i trams més tècnics.


Els pintorescos carrers del centre de Mirepoix

L'itinerari passa per Saint-Amadou i va fins a Pamiers, on avui acabaré la jornada.


L'església de Sainte-Marie-de-Vals, poc abans de Saint Amadou

Per pistes planeres, arribo a Pamiers. És la població més gran (uns 15 mil habitants) del departament de l'Ariège, però en un diumenge de juliol a la tarda, m'és molt difícil trobar allotjament. Finalment, trobo un hotel als afores on no hi ha ningú a recepció, però que funciona amb caixer automàtic. En total, els trossos 5, 6 i 7 de la guia (57 km i 425 m de desnivell).

Jornada 3, 5 de juliol. Pamiers a Le Mas-d'Azil (42 km).

Jornada curta però de relleu força accidentat, amb senders sovint "monotrace" com els anomena la guia.


A poc de sortir, Pamiers queda ràpidament enrere



Un dels "sentier monotrace" entre Pamiers i Montégut-Plantaurel

La GTAP travessa camps i turons suaus poc abans de Montégut-Plantaurel per tornar, després, a enredar-se per camins entretinguts.


Verds turons en el descens a Montégut-Plantaurel

La GTAP segueix fa una volta, que és la part més difícil i llarga del tros 9, per anar a veure el castell de Pailhès.


La nova i la vella tecnologia d'orientació


El castell de Pailhès, sobre aquesta població

Després, i per arribar a la població de Le Mas-d'Azil, em vaig trobar que la ruta havia estat canviada i, en lloc de passar pel llac de Filhet, es segueix la carretera fins al final del tros.

Aquesta vegada ja havia reservat un lloc a un hotelet de Le Mas d'Azil i per la tarda vaig aprofitar per passejar per aquesta població, coneguda, sobretot, per una gran "Grotte" que actualment travessa la carretera i que veuria demà.

En total, els trossos 8 i 9 (42 km i 1245 m de desnivell).

Jornada 4, 6 de juliol. Le Mas-d'Azil a Lacave (48 km).

Avui seria la darrera etapa de la GTAP; un recorregut molt variat i accidentat per camins, pistes i carretera.


La famosa Grotte du Mas-d'Azil, que la GTAP no travessa, tot i que si ho fa la carretera D119



Curioses capelletes de l'església de Raynaude, entre Le Mas d'Azil i Lescure

Passat Lescure, la GTAP entra al Couserans i passa per Saint-Lizier, al nord de Saint-Girons (que és la capital d'aquesta regió gascona).


La bastida de Montjoie-en-Couserans, una de les més petites de França


Les muntanyes properes al Mont Valier, el senyor del Couserans, sembla que vulguin treure el cap


Arribant a Saint-Lizier, l'antiga capital del Couserans

Finalment, arribo a Lacave on em retrobo amb el cotxe. En total, avui han estat els trossos 10, 11 i 12 (48 km i 912 m de desnivell).


A Lacave, amb la GTAP acabada


Una GTAP que, de llibre, són 225 km i 5032 m de desnivell. Quatre dies i mig de BTT que m'han tornat a fer sentir el gust de viatjar a pedal pels camins; enguany, de l'Ariège.

dissabte, 19 de juny del 2010

La Seu - Ansovell - riu de Vilanova - La Seu


Jo i en Roldan Riera, de camí al Boscalt (foto Salvi Fargas)

Trobada amb els companys per fer un itinerari BTT que segueix parcialment dues de les rutes del Centre BTT de l'Alt Urgell: de la Seu a Ansovell i d'Alàs a La Seu. Entremig, però, el tram de descoberta: d'Ansovell a l'ermita de les Peces, a Alàs.
L'itinerari el vaig lligar el 20 de maig de 2008 quan pretenia tornar d'Ansovell a La Seu i vaig veure al mapa de l'ICC una pista que baixa fins al riu de Vilanova i després remunta fins Vilanova de Banat. Quan vaig arribar al riu, després d'una baixada amb trams de fort pendent, vaig agrair la troballa d'una pista i d'un cartell que anunciava l'ermita de les Peces. Em vaig estalviar la que preveia una penosa remuntada fins a Vilanova.
Així que aquesta vegada, amb la ruta preparada al GPS fins i tot, vam poder seguir l'itinerari sense sorpreses.

bloc-les-peces
En Salvi Fargas i en Roldan Riera al mirador de l'Ermita de les Peces, sobre Alàs. Al fons, la vall del Segre i La Seu.

Malgrat l'anunci de pluges al final del matí, la cosa es va aguantar força bé i no va caure ni una gota. Els bassals a les pistes i la travessa del riu de Vilanova, però, ens van mantenir el peus en fresc.

Tot plegat, uns 44 km i 1400 de desnivell. Els del GPS, podeu descarregar-vos el track fent clic aquí.


Excursió realitzada per Jordi Agustí, Salvi Fargas i Roldan Riera. Penya Ciclista Fortanete.

diumenge, 23 de maig del 2010

La Vertical Quiri (1485)


Imatge de Sant Quiri en la pàgina de presentació de la prova

Portava temps entrenant força i tenia molt interès en aquesta cursa de l'Escanyabocs 2010.  Fa quatre dies ja hi havia pujat per reconèixer el terreny i, avui, 192 homes i 63 dones ens hem posat a córrer muntanya amunt per veure quant trigàvem a fer els 4,75 km i 850 m de desnivell des de Noves de Segre a dalt de la creu del Sant Quiri.


En el darrer tram (foto Miquel Solé)

He fet 52 minuts (00:52:00 segons la llista oficial) i he quedat el 66è dels "homens" (tot i que m'agradaria saber quants de la meva categoria > 50 m'han quedat al davant!).  Ja tenim un registre per a l'any que ve.  Jo n'he quedat força content, tant pel resultat com perquè em vaig trobar bé pujant (tot i que a un ritme de 170 pulsacions per minut mantingut durant tota l'estona, buf!).


A la creu del cim (foto UEU)

Ha estat una festa de les curses de muntanya, amb molt ambient, de les que fan afició. Fins la propera, Sant Quiri!

dijous, 20 de maig del 2010

Lletó - Boscalt - La Molina de Lletó

Ja fa temps que volia conèixer aquest mas al peu de la muralla del Cadí que és la Molina de Lletó. Havia pensat que en l'excursió que ahir l'escola va fer al Santuari de Boscalt hi podríem arribar, però entre una cosa i l'altra se'ns va fer tard i quan ja portàvem dues terceres parts del camí vam haver de tornar.

Així que avui me n'he anat fins al coll de Lletó amb el cotxe i he fet un recorregut circular que m'ha portat altre cop al Santuari de Boscalt, seguint la pista del coll de Vanses i del coll de Mont-Ros, i d'allà, seguint el GR-150, fins la Molina de Lletó. Després he remuntat cap a Lletó passant per Cal Pei.


Poc després de sortir del coll de Lletó, s'aprecien força bé dos dels objectius de l'excursió: el Santuari del Boscalt, al prat elevat de l'esquerra, i la Molina de Lletó, al prat de sota


Passat el coll de Vanses, la Molina de Lletó es veu perfectament


La primavera esclata amb força al peu del Cadí

Després d'una "ganyipada" al Santuari del Boscalt, segueixo el camí que ahir vam haver de desfer i arribo a la Molina de Lletó.


El Cadí des del Santuari de Boscalt (foto de l'excursió de l'escola ahir)

El mas, en una ubicació magnífica, està en força bon estat.


El Cadí, des de la Molina de Lletó

Segueixo per pista fins a Cal Pei i d'allà remunto travessant prats fins a Lletó.


Runes a Lletó

Una bonica excursió, llargueta (16 km), però sense cap dificultat, que permet conèixer aquests paratges tant característics del nord del Cadí.