Campanya final al Trois Conseillers, Néouvielle i Punta Ramougn

Me'n quedaven tres per acabar la llista dels 127... i avui han caigut!. La veritat que ser en aquestes alçades de l'any, ja en el mes d'octubre, em feia pensar que potser no arribaria a acabar abans dels 50 (que faig pel maig). Recordeu que això es deia: "Els tresmils abans dels cinquanta"!

Però encara no ha caigut gaire neu nova i la méteo prometia. Així que amb el suport i la companyia d'en Salvi Fargas hem fet un atac llampec de liquidació: divendres vespre sortim de La Seu i arribem a la mitjanit tocada a l'aparcament del Lac d'Aubert, a la reserva del Néouvielle; bivac fresquet i amb lluna plena al costat del cotxe i dissabte, a les vuit del matí, comença la feina.

L'itinerari ha estat: Lac d'Aubert (2150), bretxa de Chausenque (2790), baixada als llacs de Maniportet (2625) i remuntada al Trois Conseillers (3039) (ens enredem i seguim les fites que pugen fins al coll al costat del Turon de Néouvielle i ens hem de fer la cresta fins al Trois Conseillers per després baixar fins la bretxa de Néouvielle) i tot seguit baixar als llacs altre cop i remuntar la bretxa Chausenque, ara pel vessant oest; una lleugera baixada per l'est i pujada al Néouvielle (3091); per rematar, baixada a la coma sota el vessant nord del Ramougn per pujar-lo (3011) fent la cresta que l'uneix al Néouvielle des del seu punt més baix; baixada distreteta fins la coma i retorn al Lac d'Aubert. Festival de 1900 metres de desnivell que ens ha suposat onze hores i quart d'entreteniment. Això sí, després hem descansat magníficament al cotxe tornant cap a La Seu (poc més de tres-cents km) on hem arribat a quarts de dotze de la nit. Déu n'hi do.


Pujant cap a la bretxa de Chausenque, amb la Punta Ramougn i el Néouvielle a l'esquerra



Al Lac Glacé sota la carena dels Trois Conseillers que ens vam recórrer íntegrament de dreta a esquerra



Dalt del Pic des Trois Conseillers (3039), amb el Néouvielle i la cresta fins a la Punta Ramougn de fons



Dalt del Néouvielle (3091), en Salvi Fargas amb la Punta Ramougn a la dreta.

Per accedir al cim del Néouvielle cal superar una xemeneia que avui tenia la neu molt endurida (és cara nord), però que es podia anar salvant passant per les roques. Encara flipen uns francesos que ens hem creuat en aquesta xemeneia i han vist en Salvi brincant (de pujada) per les roques amb les vambes!


Dalt del Néouvielle, amb la carena dels Trois Conseillers en primer terme al centre de la imatge



Apropant-nos a la cresta del Ramougn. Les fletxes vermelles mostren el recorregut de cresta que vam seguir fins al cim i la línia groga el descens (dos rapels, desgrimpadeta i un petit rapel final per baixar un tram de neu glaçada).





Dalt de la Punta Ramougn (3011), el darrer tresmil del projecte!





Sota el Ramougn, amb la feina (gairebé) feta. No tinc paraules!.

Excursions per la Val Ferret (Suïssa)

Aquest agost, el campament internacional del CEC s'ha fet al Camping des Glaciers (1600) a La Fouly , a la Val Ferret de Suïssa. Hi ha força excursions que surten directament del campament o de llocs molts propers.

El 3 d'agost, amb boira i pluja, vam anar als llacs de Fenêtre des de Ferret .

El 7 d'agost, en un dia assolellat, vam agafar el telecadira de La Breya (2198) que surt de Champex (1466) i vam fer l'excursió fins els refugis de la Cabane d'Orny (2831) i la Cabane de Trient (3170); des del refugi ens vam arribar a la propera Pointe d'Orny (3269). El recorregut és per bon sender i permet veure la gelera d'Orny i el gran Plateau du Trient. Em va agradar tornar al refugi de Trient, 17 anys després que per la Setmana Santa del 1992 hi passéssim quan feiem la Chamonix-Zermatt amb esquís.


Amb la Mireia a la Cabane d'Orny (2831), sobre la gelera d'Orny i amb l'impressionant agulla del Petit Clocher du Portalet al darrere


La Cabane i el Plateau de Trient des de la Pointe d'Orny (3269)

El dia 9 d'agost amb en Xavier Serrallonga vam pujar al refugi de l'A Neuve (2735) sortint del mateix campament (1600). Bones vistes de la gelera de l'A Neuve, bonic emplaçament de la Cabane i bon horari d'anar i tornar (2h 45min).


De camí al refugi de l'A Neuve, una magnífica visió del vessant nord del Mont Dolent, a l'esquerra

El dia 11 d'agost amb en Salvi Fargas vam pujar al refugi de Saleinaz (2691) sortint d'una mica més amunt de Praz-de-Fort (1500). Magnífiques vistes de la gelera de Saleinaz i dels impressionants Clochers des Planereuses. Bon horari d'anar i tornar (2h 30min).


La gelera de Saleinaz des de la Cabane (2691)


La vall de Saleinaz i un dels Clochers des Planereuses

El 12 d'agost vam fer visita turística de Zermatt, vam agafar el cremallera fins a Gornergrat i vam fer caminant el retorn fins a Zermatt.


Una clàssica visió del Matterhorn des de Gornergrat (3089)

Finalment, el dia 14 vaig pujar al Grand Col de Ferret (2537) des d'una mica més amunt de Ferret. Impressionants vistes de les Jorasses i del Mont Dolent.


El vessant sud del Mont Dolent per on transcorre la via normal

Ferrades del Valais: Nax i Leukerbad

Aprofitant el campament del CEC a La Fouly-Val Ferret a Suïssa, hem fet un parell de ferrades relativament properes al campament.

La primera, el dia 9 d'agost, després d'una excursió al refugi de l'A Neuve marxem quatre companys cap a Nax a fer la ferrada del Belvedère. La guia de ferrades a Suïssa ens diu que és atlètica i la qualifica amb un nivell de 4 sobre 6. La veritat és que és curteta, uns 200 m, amb abundància de material que en facilita molt la progressió malgrat algun tram extraplomat (suau).


En Narcís Masorier i en Xavier Serrallonga a la ferrada Belvedère de Nax

El 13 d'agost vam anar a fer la ferrada de Daubenhorn, al poble de Leukerbad. Això ja és una altra dimensió: 1000 metres de desnivell, acabant al cim del Daubenhorn (2942), un recital d'escales en els trams més verticals, però material just (sense excessos) en la majoria del recorregut. La qualificació de la guia és de 6 sobre 6 i a la revista Vèrtex de maig-juny de 2009 (núm. 224, pàgs. 33-34) en fan una descripció tant entusiasta que anima a anar-hi. Per als més interessats, un vídeo penjat al YouTube en fa un bon repàs.


La muralla del Daubenhorn des de Leukerbad. Dins del cercle groc, que he dibuixat sobre la foto, es podria apreciar una taqueta vermella

Vam agafar el telefèric de Gemmi a les 9 i a les 15 agafàvem el de baixada; és a dir, sis horetes en total. Un bon horari tenint present que vam escollir la variant difícil dins de la gruta penjada (que és una de les peculiaritats del itinerari) i que vam triar de fer una altra cova opcional que té una sortida al pati que et deixa sense paraules i amb la gola seca.


En Salvi Fargas gaudint de l'esperit patriòtic suís en la taqueta vermella que s'esmenta a la fotografia anterior


En Xavier Serrallonga (dreta) i jo (esquerra) immersos en la ferrada (foto Salvi Fargas)


Personal gaudint de la via



Travessant la petita gelera de la baixada del Daubenhorn

Unes quantes ferrades de fa temps

L'estiu del 1992 vaig tenir la primera experiència de ferrades a les Dolomites. A Catalunya, per exemple, la Teresina encara era un projecte (acabada el 1993) i no hi havia res. Doncs vam fer un parell de ferrades molt interessants: la Brigata Tridentina, molt equipada i divertida, i la Gianni Costantini a la Moiazza, llarga, difícil i dura, que és un gran itinerari de muntanya i, segons en Reinhold Messner, la ferrada de les ferrades. Com diuen per allà: La Costantini è giudicata la più bella, più lunga e più difficile ferrata delle Dolomiti.

Ja en el segle XXI he seguit el cable de la Teresina de Montserrat, el de les Baumes Corcades a Centelles, el de les de Canillo a Andorra i el de la de Sesué a Osca.

La Grande Traversée du Massif Central à VTT (GTMC)

El senyal que ens marcarà bona part del recorregut

Feia més de cinc anys que, de tant en tant, em mirava la guia Chamina de la GTMC, ben instal·ladeta a la llibreria, i pensava que seria una bona retrobada amb els projectes de grans travessies esportives en BTT.

Per fi, aquest juliol del 2009 l'he poguda portar a terme amb la companyia i el suport de l'amic Roldan Riera, també company de la Travessia del Pirineu (1999, 10 anys ja!) i de la 1a meitat de la Travessia dels Alps (2001).

La GTMC és el resultat d'un projecte de Chamina (a Clermont-Ferrand) que enllaça parts de diferents itineraris existents, com la Grande Traversée de l'Hérault à VTT o diversos trams de sender de GR, i, probablement, n'afegeix algun de nou amb la idea de marcar sobre el terreny una ruta (gairebé) ciclable des de Clermont-Ferrand, a l'Alvèrnia, fins al mar, a Sète.

La GTMC, que a la guia s'estructura en diversos trossos (tronçons), travessa diverses entitats geogràfiques: la Chaine des Puys (trossos 1 a 3), el Sancy (trossos 4 a 7), le Cézalier (trossos 8 i 9), el Cantal (trossos 10 a 13), la Margeride (trossos 14 a 20), les Cévennes (trossos 21 a 25 i 29 a 33), les Causses (trossos 26 a 28 i 34 a 38) i el litoral mediterrani (trossos 39 a 41).

La diversitat de paisatges i de condicions de l'itinerari és molt gran: pasturatges, estacions d'esquí, boscos d'avets, bosc mediterrani, pistes i carreteres asfaltades (1/3 del recorregut) i varietat de camins: pistes amples i "roulantes", pistes plenes de rocs, senders i trialeres.

Tot plegat, la nostra travessia, de Clermont-Ferrand a Montpeller, ha estat de 742 km recorreguts en nou jornades (més una d'inicial d'una hora i mitja) durant els dies del 4 al 13 de juliol.

Jornada 0, 4 de juliol. Distància recorreguda: 17 km


A poc de començar, Clermont-Ferrand ens queda als peus

Fem el viatge de Terrassa a Clermont-Ferrand (unes 7 hores) i deixem el cotxe prop de l'estació. Sortim a les 16 h per fer el tros número 1 fins a Volvic. Dormim a l'hotel Le Commerce que ja havíem reservat (és dissabte).

Jornada 1, 5 de juliol. Distància recorreguda: 65 km


Buf, això no pinta que sigui per aquí! "Despiste" prop del Puy de Dôme, al tros 3

Recorregut per la Chaine dels Puys d'Auvergne, de Volvic a la gîte del Lac de Servières. Trossos 2 a 5 1/2.

Jornada 2, 6 de juliol. Distància recorreguda: 75 km


Canvi de mapes al Lac de Montcineyre, al tros 7

Recorregut pel Sancy fins situar-nos a la gîte de La Godivelle, al peu del massís del Cézalier, que separa els Puys del Cantal. Trossos 5 1/2 a 8.

Jornada 3, 7 de juliol. Distància recorreguda: 86 km


Pujant cap a les altes pastures del Cézalier, al tros 9

Jornada molt variada amb trams on cal carregar-se la bici al coll, trams  "roulants" d'alçària, pobles "amb encant" i una població important com Saint Flour. L'etapa la vam acabar a Ruynes-en Margeride, on vam dormir en un bungalow del càmping. Trossos 9 a 14 1/3.

Jornada 4, 8 de juliol. Distància recorreguda: 76 km


Entreteniment a la pista pujant al Mont Mouchet (tros 15). Aquests arbres encara els vam anar saltant.

Entrem al massís de la Margeride, amb grans boscos d'avets i on la neu i les tempestes de l'hivern van fer una bona destroça. Vam trobar molts arbres caiguts a la pista per pujar al Mont Mouchet però els vam anar saltant. On hi havia un veritable festival amb centenars d'arbres caiguts va ser a poc de sortir de Le Sauvage i ens vam veure obligats a desviar-nos set km per anar a dormir a Saint-Éulalie, prop de la reserva de bisons europeus, per mirar de retornar a la ruta una mica més endavant l'endemà (uns quatre km més enllà del punt d'inici del tram d'arbres caiguts). Malgrat aquesta marrada, l'entorn és fantàstic. Trossos 14 2/3 a 17 1/2.

Jornada 5, 9 de juliol. Distància recorreguda: 69 km


A l'estació d'esquí de fons de Bouviers, quasi al final del tros 17


"Roulant" per la Margeride


Al Lac de Charpal, al tros 19

De Sainte-Éulalie, on vam dormir a casa d'una senyora molt simpàtica que ens va improvisar un bon sopar, vam anar cap a la gîte d'Auriac, cinc km més enllà de Bagnols-les-Bains. Segona etapa per la Margeride, ja sense ensurts forestals i per llocs magnífics. Trossos 17 1/2 a 21 1/3.

Jornada 6, 10 de juliol. Distància recorreguda: 100 km


A l'estació d'esquí de Finiels, al Mont Lozère, tros 22


Le menu du jour: biscuits au chocolat

Entrem al Parc National des Cévennes (això vol dir que ja no hi ha senyals de la GTMC). I comencem per pujar a les alçàries (més de 1400m) del Mont Lozère, els seus prats alpins i alguna estació d'esquí. Acabem la llarga jornada a la turística població de Sainte-Énimie, ja a les Gorges del Tarn. Trossos 21 2/3 a 27 1/3.

Jornada 7, 11 de juliol. Distància recorreguda: 75 km


La naïve creu de Le Buffre, al tros 28


Arribant al cim del Mont Aigoual (1565), al tros 30

Una altra jornada de parc nacional des Cévennes. Si ahir era el Mont Lozère, avui toca l'emblemàtic Mont Aigoual, sostre de la travessia que pugem fins dalt de l'observatori del cim. Comencem per un sector de messeta calcària (una "causse") on hi ha una reserva de cria de cavalls de Przewalski i seguim cap als boscos del Mont Aigoual. Acabem descendint cap a la gîte d'Aiguebonne on trobem companys "vététistes" i tots plegats ens cruspim un magnífic estofat de toro amb denominació d'origen (es deia "Angelo", el pobre). Trossos 27 2/3 a 32 1/4.

Jornada 8, 12 de juliol. Distància recorreguda: 75 km


Retrobada dels "vététistes" de la GTMC al coll sota el Mont Guiral, al tros 33

Darrers trams de les Cévennes, amb la pujada al Mont Guiral, i entrem a la messeta calcària del Larzac, font de la llet d'ovella pel roquefort. Acabem dormint a Le Caylar, lleugerament fora de ruta. Trossos 32 3/4 a 35 1/2.

Jornada 9, 13 de juliol. Distància recorreguda: 105 km


Els bens del Larzac entre la boira, treballant les primeres fases del roquefort, al tros 36


Empenyent cap al Col du Vent, al tros 36


No tinc paraules

Et voilà, la darrera etapa fins a Montpeller. Un tram força "durillo" per arribar al Col du Vent i una gran baixada de la causse cap al litoral (amb alguna pujadeta per a què no tot sigui suau). Trossos 35 1/2 a 40 1/3.

El darrer tram litoral de la guia, fins a Sète, no el vam fer perquè no ens interessava gaire (la muntanya s'havia acabat abans de Montpeller) i perquè ja havíem esgotat el temps previst.

L'endemà, 14-juillet, entre banderes tricolors, me'n vaig anar amb el tren cap a Clermont-Ferran (set horetes), vaig agafar el cotxe fins a Montpeller (unes quatre horetes) on va pujar en Roldan i vam carregar les bicis i cap a casa, on vam arribar a les deu del vespre.

Ara, a per la propera travessia.

Campanya a Góriz

Al Cilindro (3328), entre Taillón i Vignemale, el diumenge 28 de juny. En porto 124 de 127!

Cap de setmana amb bon temps previst? Cap a Góriz hi falta gent! Per sort ja havia fet la reserva feia més d'una setmana, tant al refugi com a l'autobús de Nerín a Cuello Gordo. Tot i que he portat una setmana una mica agitada de viatges (el dimecres havia fet la Cresta de Espadas al Posets, el dijous tenia un sopar a Terrassa, el divendres al matí cap a La Seu i a la tarda cap a Nerín, buf!), la bona previsió de méteo no es pot deixar passar.

Així que vaig arribar cap a quarts de dotze de la nit de divendres 26 a Nerín i a les set del matí del dissabte agafava l'autobús cap a Cuello Gordo. De camí s'aprecien els cims que he vingut a fer.


Camí del refugi de Góriz (R), d'esquerra a dreta, la Espalda de Marboré (1), el Pico Oriental de la Cascada (2), el Central (3), el Oriental (4), el Marboré (5) i el Cilindro (6)

Arribat al refugi de Góriz, hi deixo algunes trasteries i a les 10 començo a pujar cap a la Faja Roja, sota el Pitón SO del Cilindro, per flaquejar per una terrassa cap al circ on mana el Pico de Marboré.

Primer em dirigeixo cap a un cim que des de sota em pensava que era la Espalda de Marboré, però que quan vaig ser dalt vaig comprovar que era el Pico Occidental de la Cascada (3095). Cap problema, aquest també toca fer-lo!. Per sort, la Espalda de Marboré (3073) és a poca distància i gairebé no cal perdre alçària.


Des del Pico Occidental de la Cascada (3095), els altres Picos de la Cascada i el Marboré.

Vaig cap al coll entre el Pico Occidental i el Central i amb una curta pujada ja en tinc un altre. Aquest Pico Central de la Cascada (3106) té un bessó que s'anomena Pico Brulle (si no interpreto malament la guia), que, evidentment, també cau.

La pujada al Pico Oriental té més entreteniment i suposa una grimpadeta força dreta, però que no arriba al II. D'aquest Pico Oriental (3161) al Pico de Marboré ja només queda una suau carena i 113 m de desnivell des del coll intermedi.

El Pico de Marboré (3248) té un cim molt ample i pla pel vessant SE, però com tots els cims d'avui, té una caiguda vertiginosa de més de 1500 metres fins al peu del circ de Gavarnie.


Al cim del Marboré (3248)

La baixada fins anar a buscar la terrassa de la Faja Roja per on havia vingut, implica baixar pels pendents de neu d'aquest circ del Marboré i vaig haver de calçar-me els crampons (el piolet va seguir a la motxilla).

Sopar, nit al refu (dormir en aquelles habitacions, estibat com en un nínxol i amb l'omnipresent paio que ronca al costat, és més un desig que una realitat) i esmorzar a les set.

A les 8 sorto cap al Cilindro on arribo a les 10:45.


Camí al Cilindro

La pujada des del Lago Helado al Pitón SO la vaig fer primer seguint la canal i, des de la meitat, per les roques que porten directament al Pitón SO mitjançant una fàcil grimpada que em va estalviar haver de treure crampons i ficar-me a la congesta que encara restava a la canal.


L'aresta rocosa que puja al Pitón SO i la congesta de neu a la canal (foto feta de baixada)

Al collet entre el Pitón SO i el Cilindro em vaig trobar un parell de xavals bascos que havia vist pujar per la congesta de neu. Vam seguir pujant per la xemeneia de l'esquerra, amb uns quants passets de II, i amb una caminada (i un altre pas de II a mig camí) vam arribar al cim.


Des del Cilindro (3328), el Lago Helado i el Monte Perdido, amb congesta contínua fins gairebé al cim i Escupidera inclosa. És la foto simètrica a la següent:


Al Monte Perdido (3355), amb el Cilindro a la dreta, el 22 d'agost de 1985, gairebé 24 anys abans que la foto anterior!

Fotos i cap avall.


Començant la baixada del Cilindro, una magnífica vista d'Ordesa

La baixada la vaig fer pel rappel muntat (amb dos magnífics químics) per la xemeneia dreta (mirant amunt). Ja que havia pujat la corda, doncs l'aprofitaria! A més un dels nois bascos em va dir si podria fer el rappel, que no n'havia fet mai. Així que va tocar improvisar un petit curset, però la cosa es va desenvolupar amb cordialitat i sense problemes.

Arribat de nou al refu, una repostada d'energia amb uns fantàstics ous ferrats amb pernil que el simpàtic guarda, en Luís, em va oferir.


Tresmils a cop de colesterol!

I cap a Nerín, que hi ha un tros! Tres hores que es van fer força pesades, sobretot del Collado Arenas fins al poble. I després quatre horetes de cotxe fins a La Seu on vaig arribar a les 10 tocades. Les botes, pobretes, amb vint-i-dues sortides tresmileres i amb més d'un centenar d'hores als peus hauran de passar a la jubilació.


Això dels tresmils és un trinxa-botes!

Amb aquesta campanyeta de cap de setmana, ja només em queden tres tresmils per acabar la llista dels 127 principals: Trois Conseillers, Néouvieille i la Punta Ramougn. La previsió méteo per als propers dies no és massa bona i m'estimo més acabar la llista sense anar sol, així que aquí estan per quan ho puguem lligar.

La Cresta d'Espadas

Al Pico de Espadas (3332), segon tresmil de la jornada

Amb el recorregut de la Cresta d'Espadas, amb el Pic de Pavots d'aperitiu, ja en tenim tres més al sac. Ha estat un Sant Joan en les altures tresmileres.

Sorto a les 7 h de l'aparcament de la Cascada de la Espiantosa, on he passat la nit dins del cotxe com ja és tradició. Una horeta i mitja i passo pel refugi Ángel Orús, que sembla molt tranquil, i enfilo el mateix camí que per anar al Posets, és a dir, la volta a la Cresta dels Forcaus per anar a buscar la Canal Fonda. Però quan ja arribo al peu de la canal (2650 m) me'n vaig cap a l'esquerra per anar remuntant en direcció al coll dels Pavots.

Hi ha força neu, però puc anar salvant congestes enfilant-me per terreny descobert i només n'he de trepitjar uns pocs metres i no em cal treure ni piolet ni crampons. Del coll al cim dels Pavots (3121), al qual arribo cap a les 11:30, hi ha una suau rampa.

La Cresta d'Espadas des del cim del Pavots (3121)

Torno a baixar al coll i començo la Cresta. La dificultat és feble i avanço força ràpidament. Fins al Pic de las Espadas (3332) només trobo un petit muret, que la ressenya marca de (II+), i el tram final, més esmolat amb algun pas de II.

Cap al Pico d'Espadas, apropant-me al tram més entretingut

Gran vista des del cim i fotos vàries. Per passar al cim Oriental hi ha una tram pla on pel vessant que dóna a l'est hi ha enganxada una gran congesta de neu que des d'abaix m'havia amoïnat i que, finalment, evito fàcilment per l'esquerra.

Des del Pico de Espadas (3332), el tram cap a la Tuca de Llardaneta (3311)

Desgrimpada i arribo al famós pas horitzontal de la Cresta d'Espadas que, la veritat, és curt (potser quatre o cinc passes) i, francament, no gaire impressionant. Immediatament hi ha el pas més dificil de la Cresta que he fet superant una mena de bloc enganxat (III), però que de pujada no és res de l'altre món. En sentit contrari pot ser una desgrimpada entretinguda (aquí, Salvi!). I arribo al tercer tresmil del dia, la Tuca de Llardaneta (3311).

Arribant a la Tuca de Llardaneta (3311), darrera s'imposa el Posets

Bones vistes de la Cresta, mirant enrere, i del Posets. Baixada dreta però fàcil al coll de Jean Arlaud (3200). D'aquí, una rampa fins al Posets que passo de fer. Avui ja porto molts metres a les cames i el Posets ja l'he fet dos cops.

La baixada del coll de Jean Arlaud

Del coll tiro avall deixant la impressionant Dent de Llardana (que també ja tinc) a l'esquerra. El pendent és fortet però es pot anar fent bé (de fet començo sense crampons i amb pals). En un espai de pedres sense neu poso els crampons i, la veritat, baixo força més còmodament. El pìolet a la motxilla, no l'he tret en cap moment de l'excursió.

Retrobo les meves passes de pujada, per sota de la Canal Fonda i segueixo avall.

En total, uns 2000 m de desnivell i 10 horetes (de 7 a 17 h), parades (poques) incloses.

Gràcies a en Salvi Fargas i a en Lluís Mirabent per les indicacions!